Descripció Placa ATX (Format mes utilitzat Actualment)

El format ATX (sigles d'Advanced Technology Extended) és presentat per Intel al 1995 amb un tamany de 305mm (12") d’amplada per 244mm (9,6") de profunditat, en aquest nou format es resolen tots els inconvenients que van perjudicar a la ja anomenada placa. Els ports més habituals i en alguns casos inclús la sortida de monitor VGA, s’agrupen en el costat oposat als slots d’ampliació. El port DIN 5 de teclat es substituït per les entrades PS/2 de teclat i mouse (anomenades aixì per introduir-les IBM a la seva gamma de computadores PS/2 i ràpidament adoptada per tots els grans fabricants) i situats al mateix bloc. Tot això comporta el que moltes targetes necessàries s’integrin a la placa mare, abaratint costs i millorant la ventilació. Immediatament darrere es situa l’slot del processador i las fixacions del ventilador (que a l’estar més pròxim a la font d’alimentació i el seu ventilador, actua més eficientment), just al costat de la nova connexió de font d’alimentació (que elimina el cremat accidental de la placa). Darrere d’aquest venen els slots de memòria RAM i just darrere els connectors de les controladores IDE, SCSI (principalment en servidors i plaques de gamma alta) i de controladora de disquete, just al costat dels slots de disc de la caixa (la qual cosa redueix els cables)
La nova font, a més de l’interruptor físic de corrent com a la AT, té un mode d’apagat semblant al que tenen els electrodomèstics de consum, alimentant a la placa amb una petita corrent que permet que respongui a events (como una senyal per la xarxa o un comandament a distància) encenent-se o, si s’ha habilitat el mode d’hibernació heretat dels portàtils, restablir el treball en el punt on es va deixar.

Instal·lació d'una placa base:

La placa base és la col·lumna vertebral del PC, on es conecten la práctica totatat dels seus components: microprocessador, memória, tarjes d'expansió... Per això, instal·lar una placa base és el pas més important (i un dels més complexes) a l'hora de muntar un pc.

A més, l'element que més rapid es queda anticuat als PC's és el microprocessador.

Per suposat, instal·lar una placa base es una operació delicada en la que es posen en joc diversos coneixements, per això, l'informació és un xic complexa...

Si és una actualizació...

Passos previs que s'han de seguir si el que es pretén és canviar una placa base per una altra:

• Desconectar tota l'alimentació electrica, aixì com el monitor i periférics externs.
• Comprobar que té tota la informació necessària del seu pc: memória, disc dur, etc. Si vas a canviar una placa per una altra, apunta les dades de la BIOS... per prevenir.

Comencem:

1.- Verifiqui el format de la caixa actual del seu pc. Avui día la práctica totalitat de las plaques base són de format ATX, mentres que la majoría de les plaques base "clássiques" (per Pentium MMX o anteriors) utilitzen el format "Baby-AT". A continuació es presenten esquemes basics dels 2 formats:

Imatge superior: Esquema d'una placa Baby-AT típica. Les posicions del conector del teclat i de les ranures d'eexpansió son fixes. Les del microprocessador, la memória i els conectors per discs, en canvi, no ho son, ja que poden variar segons el cas. A les plaques més modernes existeix la ranura AGP.

Imatge inferior: Esquema d'una placa ATX típica. Les posicions del conector del teclat, las ranures d'expansió i el microprocessador són fixes, les de la memória i els conectors per discs, no ho són, ja que poden variar lleugerament segons el cas concret.

2.- Obri la caixa antiga y desconecti totes les tarjes d'expansió (tarja de vídeo, só...).

3.- Desconecti i si ho desitja desmonti tot alló que li impedeixi l'accès a la placa, a més dels conectors que conectin a aquesta, com el d'alimentació. Apunti on estava conectada cada cosa i de quina forma, i ordeni alló que extreu (normalment alguns cables i potser el disc dur, cd-rom, dvd...).

4.- Amb la placa base desconectada de tot, observi si la caixa permet separar el panell sobre el que va collada; si es aixì, extregui'l. Fet això (o si no es pot separar), descolli la placa del panell, sol estar collada per dos o quatre cargols.

A continuació, deixeu anar els separadors de plàstic que en algunas caixes completen la fixació de la placa al panell.

Aquí us poso un link de com instal·lar una placa base (és en anglés):

http://www.youtube.com/watch?v=EpS5edJs0vw

BIOS:

Es cóneix com la BIOS al módul de memória tipus ROM (Read Only Memory – Memória de només lectura), que actualment sol ser una EEPROM o una FLASH, en la que està grabada la BIOS, que és un software molt basic de comunicació de baix nivell, normalment programat en llenguatge ensamblador (és com el firmware de la placa base).

La BIOS pot ser modificat (actualitzat) per l'usuari mitjançant uns programes especials. Tant aquests programes com els fitxers d'actualització han de ser subministrats pel fabricant de la placa base.

Aquesta memória no es borra si es queda sense corrent, pel que la BIOS sempre està al pc. Alguns virus ataquen la BIOS i, a més, aquesta es pot corrompre per altres causes, pel que algunes plaques base de gamma alta incorporen dos EEPROM contenint la BIOS, una es pot modificar, pero l'altra conté la BIOS original de la placa base, a fí de poder restaurar-la facilment, i no es pot modificar.

La seva funció és la de xequejar els diferents components a l'arrancada, donar accessibilitat al teclat y fer possible la sortida de dades per pantalla. Tambè emet per l'altaveu del sistema una série de sons codificats, cas de que hi hagi algun error al xequeig dels components.
A l'encendre l'equip, es carrega a la RAM (encara que tambè es pot executar directament). Un cop realitzat el xequeig dels components (POST – Power On Seft Test), busca el codi d'inici del sistema operatiu, el carrega a la memória i transfereix el control del pc a aquest. Un cop realitzada aquesta transferencia, ja ha complert la seva funció fins el próxim cop que encenguem el pc.


Al mateix xip que contè la BIOS s'emmagatzema un programa de configuració ( modificable per l'usuari dins d'una série d'opcions ja programades) anomenat SETUP o tambè CMOS - SETUP, que és l'encarregat de comunicar la BIOS als elements que tenim activats a la nostra placa base i la seva configuració básica. Entre les dades guardades al SETUP es troben la data i la hora, la configuració dels dispositius d'entrada, com discs durs, lectors de cd, dvd, i cantitat de memória, ordre en el que la BIOS ha de buscar el codi d'inici del sistema operatiu, configuració basica d'alguns components de la placa base, disponibilitat d'aquests, etc.
Les dades d'aquest programa, si es borren quan la placa base es queda sense corrent, i es per aixo perque les plaques base porten una petita pila tipus botó de liti, amb l'objectiu de mantenir la corrent necessària per que no es borrin aquestes dades quan el pc estigui desconectat de la corrent. A la majoria de les plaques, els condensadors s'encarreguen tambè de mantenir la tensió necesaria durant uns minuts en el cas de que necessitem substituïr aquesta pila.

Entre las principals marques de BIOS es troben American Megatrade (AMI), Phoenix Technologies i Award Software Internacional.

CONEXIONS I/O (Input/Output)

Les conexions I/O (Input/Output) són les encarregades de comunicar el PC amb l'usuari mitjançant els perifèrics d'interficie humana (teclat i ratolí), així com amb alguns periférics externs.

Aquests conectors, en format estandard, són:

- PS/2

Dos conectors del tipus PS2, de 6 pins, un pel teclat i un altre pel ratolí, normalment diferenciats per colors (verd pel ratolí i violeta pel teclat).

- USB

Solen dur 4 conectors USB 2.0, en molts casos porten dos més en una plaqueta que es conecta als USB interns de la placa.

- RS-232

Coneguts també com ports de série. Solen dur un o dos (encara que cada cop són més les plaques que porten numes un o cap, relegant aquest tipus de port a un conector intern i una plaqueta per instal·lar numés en cas de que ho necessitem), ja que és un dispositiu que cada cop s'utilitza menys).

- PARAL·LEL

És un port amb la principal tasca de la conexió d'impresores. Donat que les impresores vénen amb port USB cada cop s'utilitza menys, havent ja algunes plaques que careixen d'aquest port.

- Ethernet

És un conector per xarxes en format RJ-45. Actualment totes les plaques base venen amb tarja de xarxa tipus Ethernet, amb velocitats 10/100, arribant a 10/100/1000 a les plaques de gamma mitja-alta i alta. Alguns models de gamma alta incorporen dos tarjes Ethernet.

- Só

Igual que en el cas anterior. La calitat del só a la placa base es cada cop millor, el que ha fet que els principals fabricants de tarjes de só abandonin las gammes baixes d'aquestes, centrant-se en gammes mitjes-altes y altes. El só que incorporen les plaques base va des del 5.1 de las plaques de gamma baixa fins las 8.1 d'algunes de gamma mitja-alta i alta. Utilitzen l'estandard AC97 (Audio Codec 97) d'alta calitat i 16 o 20 bits. Moltes d'elles incorporen sortida dígital.
Els principals fabricants de xip de só són Intel, Realtech, Via, SiS i Creative.




Altres elements:

A l'actualitat hi han altres conexions que solen venir amb les plaques base, depenent del model i gamma d'aquestes.

Las principals són les següents:

- IEEE 1394 (FIREWIRE)

Introuït per Apple en col·laboració amb Sony (Sony els anomena i.Link ).

D'ús comú a les plaques de gamma alta i algunes de gamma mitja-alta, es un port dissenyat per comunicacions d'alta velocitat mantinguda, sobre tot per periférics de multimedia digital y discs durs externs. La velocitat de transferència és de 400 Mbps reals a una distancia de 4.5 m, poguent-se conectar un máxim de 63 periférics. Si bé en teoría un USB 2.0 té una tassa de transferencia major (480 Mbps), a la pràctica no es aixì, existint a més altres inconvenients amb USB que fan que per comunicacions amb cámares de video digitals l'estandard de conexió sigui IEEE 1394.
Solen tenir una conexió exterior i una interior, d'aspecte semblant a les USB.

- WIFI 802.11b/g

Algunes plaques de gamma alta, a més de la tarja de xarxa ethernet, tenen una altra tarja de xarxa WIFI que compleix els estandards 802.11b/g.

- VGA

Las plaquetes Mini ATX solen dur incorporada la tarja gràfica a la placa base. Això es fa per adaptar aquestes plaques a pc's de petit tamany i de baix cost. Aquestes gráfiques poden arribar als 256 Mb, però s'ha de tenir en compte que, al contrari del que passa amb les tarjes gràfiques no integrades, utilitzen la memória la de la RAM del pc de manera reservada, pel que un pc amb 1Gb de RAM i VGA integrada de 128MB numes disposa de 896MB de RAM pel sistema.
Aquestes gràfiques solen ser de baixes prestacions, encara que estàn sortint al mercat unes séries de gràfiques integrades amb memória incorporada i unes prestacions superiors, que incorporen sortides DVI (com la que es veu a l'inici d'aquesta secció).

Normalment són gràfiques basades en xip Intel o SiS, encara que a la gamma alta tambè podem trobar xips ATI o NVidia.

- SATA

Cada cop són més les plaques base que incorporen un connector SATA al panell posterior (recordem que SATA permet conexió en calent).

USB:

Consisteix en una conexió de 4 pins (encara que solen anar per parells) per conectar dispositius d'expansió per USB a la placa base, tals com plaques adicionals d'USB, lectors de targetes, ports USB frontals... Les plaques base cada cop porten més conectors USB, siguent ja habitual que tinguin cuatre ports darrere i cuatre conectors interns. Les plaques actuals incorporen USB 2.0, amb una velocitat de transferencia de fins 480 Mbps (teórics, a la pràctica rarament es passan de 300 Mbps). Actualment hi ha una amplíssim ventall de periférics conectats per USB, que van desde teclats y ratolins fins modems, camares web, lectors de memória, MP3, cd i dvd externs, impressores... (prácticament cualsevol cosa que es pugui conectar al pc).

Es la conexió mes utilitzada a l'actualitat, siguent pocs els periférics que no utilitzen o tenen una versió USB.
Una de las grans aventatges dels ports USB és que ens permeten conectar i desconectar periférics en calent, això vol dir, sense necessitat d'apagar el pc, a més de portar alimentació (fins 5v) a aquests.

Els bancs de memória:

Són els bancs on van inserits els móduls de memória. El seu número varía entre 2 i 6 bancs i poden ser del tipus DDR, de 184 contactes o DDR2, de 240 contactes. S'están venent plaques base amb bancs per memories DDR3, tambè de 240 contactes, però incompatibles amb els bancs per DDR2.

A moltes plaques s'utilitza la tecnología Dual Channel, que consisteix en un segon controlador de memória al NorthBrige, la qual cosa permet accedir a dos bancs de memória a la vegada, incrementant notablement la velocitat de comunicació de la memória. Per que això funcioni, a mes d'estar implementats a la placa base, els móduls han de ser iguals, tant en capacitat com en disseny i a ser posible en marca. Es distingeixen perque, per 4 slots, dos són del mateix color i els altres dos d'altre color, cubrint-se els bancs del mateix color. Una particularitat de les plaques amb Dual Channel es que, tot i tenir 4 bancs, ee pot ocupar un, dos o els 4 bancs, però no tres bancs.

Els procesadors AMD 64 estàn disenyats per fer un aprofitament máxim d'aquesta tecnología.